Llibres

Des dels orígens més remots de la humanitat, l'art sempre ha estat un reflex del que passa a la societat, l'art reflecteix una època. O és l'art el que incideix en la cultura i acaba marcant època? Sens dubte, tots dos es reflecteixen mútuament.

L'art és molt important per poder entendre la història. Vivim temps excepcionals, de reptes i canvis constants, plens d'emocions i eclecticismes. crisis econòmiques, crisis espirituals i existencialistes, crisis sanitàries, crisis ecològiques ... Ens estem enfrontant a què podria ser el major repte del nostre temps.

En un escenari tan desafiant i dinàmic, l'art no pot quedar exclòs. Presento una nova i estimulant proposta artística: el Ecoart.

L'ésser humà, la societat, només té un camí: girar el rumb i donar-li contingut a la seva existència a través d'l'ésser, no de l'tenir.

Immersos dins el paradigma de sistema d'economia de finals de l'segon mil·lenni, on el consumisme ens ha portat a una societat en senyal d'alarma, la meva activitat és una de les mesures revulsives, entre moltes, per fer front a aquesta problemàtica.
No es tracta de tornar a formes arcaiques.

la tecnologia, en un nivell de desenvolupament que suposa un canvi qualitatiu, es presenta com “nova naturalesa”.

No serà doncs urgent començar a re-humanitzar aquesta "nova naturalesa", dins i fora de l'propi ésser humà? ¿Començar la nostra pròpia rehumanització?

La solució a tots aquests problemes no està només en mans dels governs o multinacionals.

Quan hi ha una gran variació i una sensibilitat per l'art, vol dir que la societat anhela evolucionar cap a una millora. També tradueix la revolució interna.

Recollir el llançat com resta, en un procés de construcció per a la destrucció, i portar-lo a la possibilitat de la contemplació estètica, de la realització espiritual. potser, parlar de “nou art” no sigui una exageració. I potser un art nou d'un nou home en una nova naturalesa sigui el que es persegueixi des d'aquest moment.

D'aquí que el que avui existeix com a avantguarda, denúncia, reflexió o acció pedagògica, a través del color, la forma i la textura, és el que li correspon a l'art, per ajudar a alliberar la malaltia que patim com a éssers humans, inundats en l'egoisme de l'materialisme.

Els ingents volums de deixalles que s'acumulen, com immenses muntanyes monstruoses darrere de les nostres impol·lutes i asèptiques ciutats, en algun racó incògnit, diuen molt de la nostra civilització.

Amaguem les escombraries en un afany d'ocultar la nostra vergonya malgastadora, davant la mirada atònita de la natura, que no pot comprendre com una de les seves filles, l'espècie humana, actua en contra de el sentit comú.

en realitat, el problema no és la tecnologia, ni l'excés de diòxid de carboni, ni l'escalfament global, ni els residus ... aquests són els símptomes de el problema. El problema és la nostra mentalitat. És un problema fonamentalment cultural.

Què podem fer nosaltres davant de tot això?

¿Fins a quin punt som responsables?

El Ecoart construeix l'essència d'un nou despertar, d'una nova persona: la qual hem de ser cada dia per a nosaltres mateixos i per a la natura, l'autèntica, el genuí, amb el fons diví que sosté l'univers.

Amb la meva obra pretenc posar de manifest la interdependència de les dimensions: artística, educativa, econòmica, mediambiental, social, totes elles cada vegada més indissociables i trucades a reforçar-se mútuament en pro d'un re-trobada harmònic entre l'home i la natura.

La més inesperada conseqüència de l'evolució de l'art modern i la miríada d'experiments que el nodreixen és que ja no existeix criteri objectiu que permeti qualificar o desqualificar una obra d'art, ni situar-la dins una jerarquia, possibilitat que es va anar eclipsant a partir de la revolució cubista i va desaparèixer de el tot amb la no figuració.

El Ecoart, en aquest moment el moviment emergent més vital i d'acord amb el que està succeint en la nostra societat, encara que marginat per les seves pròpies característiques i subjecte a diferents avatars i atacs, posseeix un enorme potencial. És un moviment que està militant per millorar el nostre medi ambient, nostre planeta, la nostra única llar.

Ha arribat el moment de començar a crear les bases per a una nova cultura que imperarà en aquesta nova era.

El Ecoart com a eina informativa, pedagògica i educativa.

El Ecoart per ajudar a l'home a veure i a comprendre la realitat, a canviar de mica en mica de sistema de vida.

El Ecoart com a via de conscienciació de les forces globals que ens afecten.

L'objectiu d'art no és la promoció unilateral d'l'esperit, ànima i sentits, sinó l'obertura de totes les capacitats humanes -pensaments, sentiments, voluntat, esperança- a el ritme vital de el regne de la natura. Així la veu sense veu serà escoltada i l'essència d'un mateix entrarà en harmonia.

L'obra es produeix en forma de cadena ininterrompuda entre concepte, visió i execució, i per tant entre ment, ull i mà. Aquesta tensa cadena sempre està a punt de trencar-se.

L'acció correspon a la persona humana, que dedica la incertesa de la seva naturalesa existencial, dels seus moviments i gestos, de les seves visions, en la configuració d'un espai propi que, entre altres maneres, es manifesta i estableix en el caràcter visionari de l'art.

Tot neix per morir, tot mor per néixer.

Una obra d'art és a el mateix temps una realitat estètica i un fet social: un més dels llenguatges que utilitza una societat per expressar-, afirmar condemnar. Les obres d'art es situen sempre en una determinada perspectiva de relació davant les normes i les convencions generades per la tradició artística i la convivència de la societat; poden enfortir les tradicions, enriquir-les, qüestionar-les i fins i tot contradir.

el inútil, si expressa alguna cosa per a nosaltres, ja és útil, i la utilitat que serveix per explotar, reprimir, esclavitzar, etc.. és realment inútil a l'valorar la seva funció. Acabem descobrint que les expressions poden ser bones, però la seva utilització varia segons els interessos socials, fins al punt que perden totalment el seu sentit inicial.

Per això la pregunta:
És útil? és inútil?
ets útil? ets inútil?

Molta gent considera que l'entorn de l'art i el seu paper en la configuració de el dia a dia i en la vertebració social i econòmica no es discuteix, el dóna per fet i ho considera inqüestionable. Aquesta incapacitat de qüestionament és el que asfixia l'educació i el que la converteix en una de les estructures ideològiques i representacions de l'consens i de el poder més eficaços.

Aturar-se a pensar en els canvis en els models i en les formes de l'art i de la comunicació pública potser ajudi a comprendre el paper de l'art, dels museus i de l'educació artística en l'actualitat demarcada per l'economia de el coneixement, el treball immaterial, la globalització i la societat de la informació
La recerca de l'equilibri ecològic passa per l'esforç per que tot ciutadà, ja des de l'etapa escolar sigui degudament informat, motivat, estimulat, en una paraula: EDUCAT.

L'art suposa una alfabetització visual: comprendre una imatge, anar més enllà.

” Dóna'm un peix i menjaré un dia, ensenya-me'n a pescar i menjaré tota la vida”

La complexitat de segle XXI demana que imaginem millors mons possibles, alhora que necessita que mantinguem viva la nostra capacitat de transformar la realitat social.

La creativitat és la capacitat de tots, ha de ser desenvolupada per trobar sortides evolutives. És un "motor", perquè serveix per activar la consecució d'una finalitat que, en aquest cas, és de tipus polític, sociocultural, ecològic, mediambiental i educatiu.

És important recordar que en la Història de la Humanitat va haver-hi sempre innovadors socials i si no fos així, seguiríem a la prehistòria, abans de la descoberta de foc. Es tracta d'utilitzar aquestes forces de canvi i transformació per enfrontar problemes reals per tal de generar impacte en la qualitat de vida dels grups socials.

S'imposa la creativitat aplicada als canvis socials i culturals.

Una acció puntual pot semblar una mica més efímer, més senzill de realitzar i no per això és menys important.

Petites accions realitzades per molta gent de manera simultània, poden generar grans canvis importants per a la vida col·lectiva.

Busquem contínuament noves experiències estètiques per alimentar i estimular la nostra creativitat.

Per definir la creativitat hem de ser creatius. És un procés, ja sigui artístic o quotidià, que “desestructura” les categories lògiques, i el resultat és “alguna cosa” nou en contingut o expressió.

Una obra d'art, de vegades pot provocar un canvi d'actitud en una persona d'una manera molt més subtil i efectiva, que un llarg discurs.

Mai t'has estremit o emocionat a l'veure un quadre o escoltar una melodia?

Marta Soriano, com a artista de l'detritus neo-industrial és un dels exponents de l'inici de el moviment de reintegració del tecnològic a l'humà, en el sentit que el temps ja exigeix. Realitza exposicions en galeries d'art i en fires de medi ambient exhibint així la seva obra: un sentiment ecològic, una defensa de l'equilibri de la natura.

L'ésser humà que es posa de peu per si sols i decideix el seu propi destí, fa que l'Univers sencer es posi de peu per recolzar-i fer-ho realitat.